Aquest divendres tornàvem al poliesportiu amb més ganes que mai per enfrontar-nos als fins ara primers classificats de la lligueta. La setmana havia estat intensa i la impotència d’haver perdut el partit contra l’immens i diminut alhora Tersianes Ganduxer ens permetia estar molt concentrats als entrenaments i amb moltes ganes d’encarar el partit on per fi anàvem a endur-nos els 3 punts.
Aquesta concentració no havia de ser passatgera, i així els hi advertia als nois, ja que, és igual d’important estar concentrats la setmana prèvia al partit, que el dia previ al partit, que les hores prèvies al partit i com no, als minuts previs al partit els quals dediquem a escalfar i repassar els últims detalls.
La pilota rodava i era fàcil observar el ben treballat joc del rival: tenien una molt bona col·locació per sortir de pressió amb pilota. Igual podien sortir fent un tall a l’espai per intentar triangular amb el pivot, com amb una jugada assajada on permutaven posicions per tal de guanyar-nos l’esquena.
Nosaltres, però, que fa setmanes que treballem la defensa, vam saber plantar cara al rival i neutralitzar el seu joc en tot moment. No només vam saber contrarestar el seu joc, sinó que generàvem perill jugant en profunditat de manera ràpida i efectiva.
Després de temptar la seva porteria en vàries jugades, ens avançàvem al marcador i la diferència de resultat anava a ser la mínima fins a arribar al tercer quart, on la balança es va decantar cap a nosaltres. Tot i la diferència de resultat (5-2), al quart quart vam ser igual de sòlids i vam tenir l’oportunitat d’augmentar la desigualtat.
Acabava el partit el qual per mi ja s’havia convertit en el més important de la temporada, i no ho dic pel resultat, trobo que el més important de divendres és que vam entendre el perquè de les coses, m’explico; des de la llibreta puc fer quatre gargots de com hem de posicionar-nos i només entendre’ls jo, puc preparar un entrenament on es faci èmfasi en la col·locació i entendre’l jo i dos més, però quan la tàctica et permet fer de pont per guanyar el partit, i a partir d’una recuperació, d’un passe, d’un moviment, d’un gol entens que a la següent jugada segurament ho hauràs de fer igual, que t’hauràs de col·locar igual perquè les coses funcionin correctament, és aquell el moment on hauràs demostrat que entès el que estàs fent i que no només realitzes accions perquè estàs escoltant al boig del teu entrenador.
Al final el que vull dir amb tot això és que tot esforç té la seva recompensa, i el fet d’estar des de principis de setmana concentrat, amb ganes d’entrenar, entrenant dur i participant en l’entrenament fa que arribi el partit i puguis descarregar totes les ganes acumulades per endur-te una victòria merescuda cap a casa amb la satisfacció d’haver fet bé la feina.
Dit això i per acabar, dir que estic MOLT content amb l’equip. Vull felicitar els nois per la bona dinàmica i com no, per l’actuació de divendres. Hem de seguir treballant per poder seguir sumant tots junts!
Força Vincit!!!
