L'imperi romà va dominar el mar mediterrani durant anys, però l'èxit no va ser fruit d'un sol dia. Van ser l'esforç, la dedicació i sobretot la constància els que van permetre als romans controlar el Mare Nostrum. Si s'haguessin aturat a la quarta jornada, amb prou feines haguéssin sortit de les fronteres del Laci.
A la tercera cita ens va ploure -la recuperarem en menys de deu dies- i com és natural, la quarta tenia un bonus d'emoció: feia quinze dies que no competíem. Des del xiulet inicial, l'adversari no semblava ser la resistència d'Astèrix i Obèix: al minut 11 de partit guanyàvem cinc a zero, i el Mario, el gladiador sota els pals, no veia arribar cap contricant a l'arena.
Mitja part i poc per dir-nos. Calia seguir en la mateixa línia, sent conscients de la nostra superioritat -n'estem aprenent aquest inici de temporada- i intentant no confiar-nos. Els segons vint-i-cinc minuts van ser força més apagats. És complicat continuar al 100% quan veus el xoc resolt, però és feina de l'entrenador -tal i com diu Xavi Hernández- exigir el màxim en tot moment per evitar que una distracció es converteixi en l'únic gol visitant. Malgrat despistar-nos, en tres accions encertades vam assegurar el marcador favorable i podem fixar la vista en el proper partit.
Res d'això servirà si no imitem els romans i mantenim el nivell fins al final. Ens esperen dos rivals (Estel Vallseca i SAFA Gràcia) que de ben segur ens ho complicaran més que els últims adversaris. Ens espera una setmana complicada!
Felicitar en especial al Marc C. pel golàs per l'escaire i a l'Adri per un 4-0 digne del dorsal 30 del Paris Saint-Germain (dir el seu nom encara fa mal!).