Un mal partit ens allunya del campionat

2 - 2

Aquest dijous disputàvem una final contra els líders imbatuts de la lliga. L’únic equip contra qui havíem perdut punts aquesta temporada. Plantilla quasi al complet i bona actitud de cara a afrontar un bonic repte.

El partit no podia començar millor, preciosa jugada trenada des del servei inicial, i Biel anota amb un gran xut creuat. Merescut premi per el Biel en un dels millors quarts de la temporada que li recordo. Betània s’ha posat les piles i ha aconseguit empatar en una jugada aillada. En línies generals hem estat molt espessos durant la resta del partit en atac. Poques ocasions, i més per una mala defensa local que per mèrits propis. Marc i Pol ens salvaven en defensa i el partit transcurria amb enorme respecte entre els dos equips. Tothom era conscient de la importància del partit, i els nervis i la por han afectat durant els 40 minuts, en un partit poc lluit en línies generals. Al tercer quart mateixa tònica, igualat amb fases amb ocasions per uns o altres. En les àreas hem estat millors: Asier marcava en una bona combinació amb Bernat, i Pol s’encarregava de fer-nos somiar. Darrer quart on el domini local s’ha fet més angoixant i en una jugada molt desafortunada ens feiem un gol de corner directe en pròpia porteria a 3 minuts del final. Un gol que feia justícia a un Betania que no ha perdut mai la cara al partit.

Avui no hem fet un bon partit, molt lluny de la nostra millor versió. I no pas per mala actitud o poques ganes, sinó perquè a vegades senzillament no es pot estar sempre al màxim i oferint una versió notable-excel·lent. La llàstima és que ens hagi passat davant el rival directe per el campionat de lliga. Tot i el mal partit traiem però un empat que cal posar molt en valor, i que a la llarga podria ser decisiu. És important no desmereixe’l. Avui toca fer autocrítica en general, i el primer l’entrenador. Avui no he estat encertat amb els canvis i el repartiment de minuts, i no he trobat la forma de capgirar la mala dinàmica dels darrers minuts de partit. No val a fer-ne un drama (com sempre dic als jugadors) però sí acceptar i pair els mals partits per aprendre’n i sortir-ne reforçat i això és el que intentaré fer. Avui tampoc ha estat fi Asier, i l’equip l’ha trobat a faltar. Com a líder al camp el necessitem i quan no està bé ho patim. Tot i aquestes dues circumstàncies l’equip ha sabut treure un punt en un partit complicadíssim, cosa que no fa més que posar en valor el poder del grup i la força d’aquest equip. Tothom és important però ningú és imprescindible.

En l’altre part de la balança, el Marc i el Pol ens han aguantat durant els 40 minuts, amb actitud i fermesa. I no voldria oblidar-me del Biel i el Dani que han fet cadascú d’ells uns 10 minuts enormes. Tot i no tenir el premi de més minuts, lluny d’enfonsar-se i queixar-se, creixen i demostren que volen més, que no es conformen i que estan per ajudar a l’equip en cada moment. Actitud com les d’ells és el més positiu que ens enduem del partit d’ahir. Mereixen més minuts dels que l’entrenador els dona, però enlloc de queixar-se, surten a per totes amb la millor de les actituds. I creieu-me que aquesta maduresa a aquestes edats és quelcom valuosíssim i que marca la diferència entre un grup de jugadors i un EQUIP. Aquest sentiment de pertenença a una cosa superior, per sobre personalismes. I al acabar el partit cap queixa, cap retret, sinó tristesa davant el resultat global que ens dol a tots, ja que volíem la victòria. Només puc que encoratjar-los a seguir així i servir de model d’exemple per la resta, aquestes actituds ens inspiren a voler seguir millorant i estar a l’alçada dels company.

Per acabar m’agradaria contextualitzar una mica la situació per tal de pujar una mica els ànims, ja que sovint el dia a dia ens fa perdre visió d’on ens trobem: l’any passat a aquest alçades de temporada portàvem els mateixos registres: tot victòries excepte un empat i una derrota. En línies generals està sent de nou una temporada excepcional que cal posar en valor.

Aquest any ens vem posar a més uns objectius molt ambiciosos com a grup i equip. Volíem anar a classificació de Barcelona, i lluitar per unes fases que van caríssimes aquest any (només passen els campions). Això fa que calgui buscar nivells d’excel·lència per poder estar entre els 8 millors equip dels 136 que formen la totalitat de la categoria. Després del partit d’avui, si bé hem fet un pas enrera, seguim tenint opcions d’assolir el ldierat. Depenem de tercers, però no estem lluny. De fet el més complciat serà guanyar els 3 partit que ens queden abans d’acabar l’any, tres autèntics reptes, en especial un partit complicadíssim com serà el darrer vs Garví. Seguirem treballant, i no abaixarem els braços en aquest darrer mes de competició. El premi s’ho val, i ens ho mereixem després de l’excepcional temporada que ja hem fet. Un mal partit no embrutarà un temporada brillant en el seu conjunt. Seguim! Força Vincit!!!