Sortim vius després d'un partit molt deficient

2 - 4

Ahir l’Aleví A afrontava una de les tres finals que li quedaven, a l’espera de l’ensopegada de Betània per poder tornar a dependre de nosaltres mateixos. Davant teníem el Turó Babar, un equip de la zona baixa que teòricament era el més assequible dels que ens quedaven. Camp dolent però encara... I plantilla al complet!

Escalfament fluix, poc tensos, pensant que seria un mer tràmit el partit i els gols caurien com la fruita madura. Abans d’iniciar el partit aviso de que no m’ha agradat l’escalfament i que espero equivocar-me de l’impacte negatiu que això podia tenir. Els jugadors seguien refiats, i per desgracia, no m’he equivocat. Primera part fluixa no, el següent. Actitud dolentíssima, davant els pitjors 20 minuts de la temporada. Quasi cap jugador s’ha salvat, superadíssims en intensitat per un equip clarament inferior però que anelhava la victòria i la lluitava molt més que nosaltres.  Minut 15 i 2-0 en contra, perduts pel camp, sense jugar a res i defensant encara menys, i només un gol d’Adriano ens donava una mínima reacció.

Al tercer quart hem decidit començar a jugar. No tant a nivell ofensiu, on no hem fet res en tot el partit, sinó competint i anivellant el partit a intensitat. Ara bé, aquí ha arribat la mala fortuna, i no hi havia manera de marcar gol. En definitiva, ens trobàvem a 8 minuts del final perdent 2-1, i enterrant qualsevol opció d’optar al campionat. Afortunadament hem tret el coratge necessari i les ganes per aferrar-nos a la lliga. Asier, Adriano i Marc culminaven la remuntada i ens enduiem els 2 punts gràcies a que a mateixa intensitat erem millors. Res més que la lògica que hauríem d’haver aplicat des del minut 0. Sense intensitat, tota superioritat s’esbaix i difumina, avui ho hem comprobat.

Ensurt important i nova lliçó a aprendre. No podem sortir a competir a veure-les venir. La intensitat mai es negocia, l’actitud i les ganes d’atacar, la voluntat no es negocia mai! Sense això, no hi ha defensa però tampoc atac. La actitud i intensitat és la benzina del nostre motor, i sense això no engeguem ni podem demostrar el futbol que tenim. Ahir vem tenir sort de tenir davant un rival clarament menor, vem poder capgirar la truita. Però si juguem així els dos partits que ens queden predrem SEGUR, no en tinc cap dubte. Esperem que el toc d’atenció ens serveixi, i ho treballarem durant les dues setmanes que ens queden fins al pròxim partit.

Avui poc positiu a nivell individual, em quedo amb el bon nivell a la porteria i el Marc. Quan portem ja tres partits on els porters són els millors jugadors diu dues coses: primera el bon nivel d’Edu i Pol gràcies al seu bon treball i el de Natxo, però segona, el baix nivell ofensiu de l’equip. Estem fluixos, poc intensos i gens agressius en la mobilitat de pilota, individualistes i poc solidaris. Ho corregirem i intentarem sortir del sotrac actual. I de nou em quedo amb el Marc, ahir va ser l’únic que va estar al nivell habitual, com sempre, i aquest com sempre és el que el fa excepcional. Sempre de notable alt, mai ens falla, i quan el conjunt està de 5 cap a baix ell destaca encara més. I aquesta regularitat de notable excel·lent el fa créixer i créixer fins cada cop ser més un jugador d’excel·lent que de notable. Un mirall per tots nosaltres i l’exemple a seguir per tornar a veure la millor versió de l’Aleví. Força Vincit!!!!

P.D. Betània va perdre, tornem a dependre de nosaltres. Fem-nos mereixadors d’aquest títol amb dos bons partits, i millors entrenaments!!!!!