Futbol Sala en la seva màxima expressió

5 - 0

Aquest divendres teníem cita com a locals amb la competició, ens enfrontàvem a La Salle de Gràcia, a qui havíem guanyat a l'anada amb un resultat força favorable.

 

No obstant, no valia badar perquè com ja sabem en aquest equip, qualsevol rival et pot sorprendre.

 

Lluny d'això, vam sortit concentrats ofensiva i defensivament i des de l'inici vam estar a l'altura de les expectatives. El primer quart acabava amb el marcador d'u a zero, gol obra del Téva, però amb la sensació de que havíem tingut moltes ocasions.

 

Al segon quart l'equip va insistir en la posessió de la pilota i els moviments per buscar opcions ofensives i això es va veure reflexat en la nostra superioritat. De la mà del Iago, que va exercir gairebé a la perfecció la labor de tanca, vam generar més ocasions, entre elles el gol del Marc.

 

A més, el pas de primer a segon quart ens va servir per corregir lleugerament el posicionament defensiu per poder dificultar l'atac rival.

 

El partit va continuar en aquesta dinàmica i a la segona meitat el ja tradicional gol del Pablo Felix ens va servir per encarrilar el partit, que acabarien d'arrodonir el Guillem i el Fausto.

 

El rival tindria alguna ocasió aïllada fruit de bones accions individuals, sobretot del dorsal 8, un esquerrà molt tècnic. No obstant el nostre dorsal 1, l'Otto, solucionaria amb ofici i qualitat aquestes accions.

 

El balanç dels 40 minuts ens deixa una gran imatge de l'equip, vam buscar els segons pals més que mai i amb èxit, vam estar encertats defensivament i les preses de decisió van ser, en general, molt encertades.

 

Malgrat que haguem guanyat a vegades amb resultats més amplis, crec que aquest divendres vam veure el millor partit de l'equip fins la data d'avui.

 

Per tant, avui toca felicitar a tothom, especialment al Iago i a l'Otto, són l'exemple que el treball diari als entrenaments dóna el seu resultat. No és fàcil convertir-se d'un dia per l'altre en el tanca, l'organitzador de l'atac de l'equip, i tampoc ho és passar-se molts minuts sense haver d'intervenir, tenir una ocasió aïllada i aturar-la sense problemes.

 

Un equip és la suma de totes les individualitats per a un mateix objectiu. I divendres ho vam ser més que mai.

 

Força Vincit!

 

Ferran