El retorn…QUIN RETORN!

6 - 6

Divendres era una data que teníem tots marcats al calendari: l’esperat inici de la temporada. Els nervis estaven presents des del començament, molt normals si ens fixem en el context: el nostre retorn, el retorn de l’afició, el debut a l’Estació del nord i les novetats com a conjunt d’equip.


No vam saber canalitzar-los; un escalfament molt dispers i un horrorós començament marcats pels ja esmentats nervis i la consegüent desconcentració,  feia que cometéssim errors poc comuns de presa de decisions  i alhora bàsics de col·locació que permetien al rival arribar massa fàcil a la nostra porteria. El resultat era poc esperançador (0-4), quedava molt partit.

 

Per sort vam saber reaccionar i el tarannà de la segona part va ser molt diferent. El bloc era sòlid tan ofensiva com defensivament de forma que vam anular la fins ara bona col·locació del rival. La  bona passada en profunditat d’en Martí gràcies a l’excel·lent desmarcatge i control de l’Oscar, ens permetia plantar-nos a la seva àrea: passada al segon pal i el primer gol de l’Aran. Trencàvem el gel i la pressió asfixiant ens va permetre seguir escurçant diferències (3-4). L’àrbitre ordenava el final, el poliesportiu rugia.

 

La sorpresa arribaria al tercer quart, el canari/brasiler Luca va esdevenir una actuació digna d’emmarcar i el Sergi va ser la sorpresa revelació de la tarda estrenant-se com a pivot. Si li sumem les dues “ales” Cesc i Aran que venien amb l’adrenalina del segon quart, la combinació va ser perfecte i el joc generat va ser el millor amb diferència de tot el partit.

 

5-5, l’estació ja convertida en estadi era nostre.

 

El partit tornava a començar, els erros inicials també. Per sort vam saber reaccionar i vam poder empatar el partit un altre cop. L’èpica, però, no ens va funcionar després d’una aturada del porter rival en lúltima jugada del partit. S’acabava l’enfrontament que no semblava no tenir fi amb un resultat de 6-6, un empat just després de la bona actuació d’ambdós equips.

 

Dintre de l’aprenentatge entra saber canalitzar els nervis, nosaltres no vam saber-ho fer. Doncs, trobo que és una bona lliçó per començar la temporada. A la vegada vam saber reaccionar, anar cap a dalt i no enfonsar-nos, mereixedor almenys d’una felicitació.


Felicitats nois per l’actuació d’ahir  divendres i gràcies pares/mares pel vostre suport, és un plaer que pugueutornar als camps.

 

Bon inici per seguir treballant i millorant dia a dia. En Dinka i jo estem molt contents i convençuts que aquesta temporada promet! Força Vincit!!!!